En Gorka Martínez va néixer a Torredembarra l’any 1982 i des del 1998 viu a Vilac, un poble de la Vall d’Aran. És fotògraf freelance i està especialitzat en fotografia esportiva, naturalesa i viatge. Actualment compagina i complementa la seva feina de fotògraf amb tasques de Community Manager, un món que cada cop li pren més temps però que realitza amb la mateixa passió i entusiasme que demostra amb cadascuna de les seves fotografies.
MN: Què significa per tu la fotografia?
GK: La fotografia és una forma d’expressar i deixar constància de tots els moments que he viscut, estic vivint i espero viure. No entenc despertar un sol dia i no fer alguna fotografia abans d’anar a dormir. M’agrada deixar constància del que succeeix cada dia al meu voltant i d’allò que em rodeja.
MN: Quan temps fa que t’hi dediques professionalment?
GK: M’hi dedico professionalment des del 2008, que és quan vaig fer el salt d’analògic a digital. Va ser llavors quan vaig vendre les primeres fotografies d’esquí.
MN: Què feies abans i per què vas decidir fer el salt al món de la imatge?
GK: Abans em dedicava al món de l’ensenyança i guiatge d’esports d’aventura. Em va motivar a fer el salt el fet de poder arribar a llocs on d’altres fotògrafs no podien arribar degut a l’exigència de tècniques específiques per progressar en ambients oberts i aconseguir fotografies de llocs de difícil accés.
MN: Quin tipus de fotografia realitzes?
GK: Realitzo fotografies relacionades amb el món de l’esport, natura i viatges. Encara que he realitzat i realitzo també altres projectes que m’han proposat clients. En els moments que corren no et pots dedicar a una sola especialitat, sinó que has d’adaptar-te als projectes que et proposen, i si encaixen dintre de les meves possibilitats i em motiven, decideixo tirar endavant.
MN: Per què esports, natura i viatges?
GK: “Esports” perquè m’agrada practicar la majoria d’esports que fotografio. Fer fotos d’esports és una forma de captar els moments que expressen les vivències que es tenen quan es practica. “Natura” perquè són les fotografies que tots podem fer simplement observant el que ens rodeja. Es tracta de fotografiar aquells moments que em criden l’atenció, moments de silenci en els que prenc com a repte expressar en un click el que estic observant en aquell instant. I “viatges” perquè et permet descobrir infinitat de llocs durant un temps determinat. M’agrada la fotografia de viatges perquè tinc la sensació que tots els llocs que visito potser no els tornaré a visitar mai més i gaudeixo deixant constància del que vaig sentir quan hi vaig ser.
MN: Com definiries el teu estil?
GK: Diria que espontani. Sempre porto a sobre una càmera de fotos o tinc un smartphone a prop per fotografiar, captar moments. Després m’agrada revisar-les amb calma per veure si he aconseguit captar el moment i donar alguns retocs amb l’edició. M’agrada captar moments d’una forma simple, tot i que sé que moltes de les fotografies que em demanen s’han de preparar per obtenir el resultat esperat, sobretot en sessions d’encàrrec.
MN: La creativitat és un do innat o creus que s’adquireix amb el temps?
GK: La creativitat crec que es té i es treballa. Crec en fer aquelles fotografies que t’has imaginat sense valorar el perquè. Segur que després de fer la foto obtens el sentit que t’ha portat a fer el click. La creativitat es millora veient treballs d’altres fotògrafs o qualsevol altra persona que s’expressa de qualsevol de les formes que ens pugem imaginar.
MN: Què és el que més t’agrada de viure a la Vall d’Aran?
GK: El fet de poder sortir a fer una foto sense gairebé desplaçament, trobar llocs amb facilitat on fotografiar qualsevol dels esports que hi pots practicar els 365 dies de l’any, i sobretot el silenci que hi trobo per fotografiar la natura.
MN: Últimament veiem moltes fotografies de Siurana i Montsant a la teva web i xarxes socials. Què t’atrau de les nostres contrades?
GK: Vaig descobrir el Priorat fa uns tres anys per una prova de running que s’hi celebra (la UTSM) i posteriorment per la CBV. Després, poc a poc, he anat descobrint llocs que amaguen aquestes terres i que m’agrada molt anar fotografiant i coneixent. Hi ha molts llocs on et pots enfilar i gaudir de vistes espectaculars. També he descobert a la zona la fotografia de cultius com la vinya i el vi que em permet vincular la natura amb una activitat econòmica molt extensa a la zona.
MN: Fa pocs dies vas encarregar-te de les fotos i vídeo de la Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella de Montsant. Com et prepares per cobrir tu sol un event d’aquest tipus?
GK: La preparació d’un event com la CBV comença unes 3 setmanes abans de l’event quan analitzo el recorregut i els llocs d’interès per on els organitzadors han decidit que passi la prova i han d’estar presents a les imatges. A partir dels horaris que l’organització preveu i comptant amb els mitjans de transport que es poden fer servir, organitzo els enllaços per anar d’un punt a un altre. Crec imprescindible comptar amb una persona que s’encarregui de conduir el vehicle per a que jo estigui concentrat només amb la meva feina de gravació. La part física és també una part molt important per arribar a tots els punts abans que els corredors. Surto a córrer un mínim de 4 dies a la setmana per tal de tenir un estat de forma òptim. Per portar l’equip de gravació utilitzo una armilla especial per a fotògraf que em facilita córrer amb el material que em cal en cada moment.
MN: De totes les fotos que vas fer el passat 18 de maig durant la cursa, tria’n una!
GK: Aquesta, per ser una fotografia que engloba els participants de la cursa amb el poble de Cornudella de Montsant darrera, la vegetació característica per on va passar el recorregut i la Serra Major de Montsant al fons.
MN: De tots els projectes que has fet, amb quin et quedes?
GK: Per exigència pròpia, els d’escalada. Com a treball, tots aquells relacionats amb el món del vi.
MN: De tots els viatges que has fet, quin ha sigut el més interessant per tu a nivell professional?
GK: Sens dubte: Índia i Pakistan. Dos projectes que van significar un treball continuu de 30 dies en llocs on la cultura és molt diferent a l’europea. Les experiències viscudes allà serà difícil tornar-les a repetir!
MN: Actualment, tens alguna exposició visitable?
GK: Sí, tinc dues exposicions sobre indrets de la Vall d’Aran que es poden anar a veure. Una en un restaurant de Bòssost (La Trastienda de Bossost) i una altra a la botiga de Pulpea, a Vielha ciutat.
MN: Ens ha cridat l’atenció el “Projecte #366 fotos”. Com se’t va ocórrer?
GK: Al novembre de 2011 va arribar un moment que només fotografiava per encàrrecs. Havia perdut les ganes de fotografiar per mi mateix. Veient treballs d’altres fotògrafs, vaig decidir desafiar-me i realitzar una fotografia cada dia de l’any 2012 i pujar-la a la web amb una petita explicació descriptiva. Durant el projecte vaig anar descobrint que havia de tornar a treballar en projectes que m’atreien i després donar-los a conèixer a través de la meva pròpia web i amplificar-los a través de les xarxes socials.
MN: Què signifiquen per tu les xarxes socials?
GK: Internet és una plataforma molt potent i s’ha de saber utilitzar. Les xarxes socials són molt importants i cal treballar-les de forma diària, amb uns objectius que han de ser clars. No concebo la meva professió de fotògraf si no la puc difondre a través de la web o xarxes socials. No tindria sentit.
MN: Moltes gràcies per dedicar-nos aquests minuts, Gorka. Compartim la teva manera d’entendre no només la fotografia, sinó també la vida. Sense passió no hi ha demà. Ha estat un plaer!
Si vols conèixer més sobre en Gorka i descobrir el seu treball,
visita la seva web www.gkmph.com