Llegendes de princeses i guerrers
Abdelazia, la reina mora, abans de veure’s sotmesa als cristians, va preferir estimbar-se d’un cingle amb el seu cavall. I l’animal en la seva inútil resistència, va deixar sobre la roca, marcada per sempre més, la petja de la seva ferradura. Amb ella desaparegué el darrer baluard sarraí de Catalunya.
Conèixer Siurana a través dels ulls de la Montse és una experiència altament recomanable. Cada dissabte i diumenge de l’any ens obre les portes cap al passat més llunyà d’aquest petit llogaret de muntanya i ens permet descobrir, a través d’una mirada molt personal, l’essència de l’últim reducte musulmà de Catalunya.
L’Oficina de Turisme de Cornudella de Montsant organitza cada cap de setmana visites guiades al conjunt històric i paisatgístic de Siurana. Les visites són sempre a les dotze del migdia, duren una hora i mitja i costen 4€/persona.
Avui parlarem amb Montserrat Asensio, la persona encarregada de realitzar-les des del primer dia que el consistori va decidir apostar per aquesta iniciativa. La Montse Asensio és filòloga anglesa de prefessió i ha treballat durant els últims anys de la seva vida en el sector turístic, però també en el món de l’ensenyament.
MN: Montse, les persones que et coneixem sabem que ets una apassionada de la història. Quan parles i expliques coses, traspasses el teu entusiasme. Es nota que t’agrada el que fas… Quina responsabilitat, no, tenir les claus de la vila?
MA: Sí, és una responsabilitat… I molt gran. No sé si traspasso el meu entusiasme o no, però el que sí és cert és que m’agrada llegir, m’agrada la història, m’agrada ensenyar i m’agrada Siurana… Podríem dir que sóc una persona afortunada perquè m’agrada i gaudeixo molt fent el que faig.
MN: Quan temps fa que fas les visites guiades a Siurana?
MA: Bé, per l’Ajuntament ja deu feu uns dos-tres anys. Però abans que em contractessin des del consistori, ja les feia des d’Espai Rural, una associació local de la qual en sóc presidenta.
MN: D’on va sorgir la idea d’organitzar les visites?
MA: En aquell moment treballava a l’Oficina de Turisme de Cornudella, i la persona que hi havia allà encarregada de dinamitzar el sector turístic em va motivar i animar perquè les organitzés. Passava molta gent pel punt d’informació demanant per Siurana, i no havia cap fulletó ni cap informació compilada sobre el municipi… A mi m’agradava molt la història, i em vaig tirar la manta al cap. Vaig començar a llegir i a documentar-me sobre el tema, i al final vaig acabar editant 4.000 exemplars d’una guia turística sobre Siurana, un quadernet de 30 pàgines en català i en castellà, amb fotografies i a tot color. A partir d’aquí, vaig començar a organitzar visites, a títol personal, però no de manera regular. Sobretot, les feia per grups grans concertats prèviament i de manera puntual. Després, la proposta ja va venir sola, de manera més oficial, des de l’Ajuntament.
MN: Parla’ns de Siurana… Què significa aquest llogaret per tu?
MA: Sempre he tingut un cert interès pels llocs on he viscut, però Siurana em va captivar des del primer moment. I no només per la seva bellesa paisatgística, que és evident i salta a la vista. És un lloc que em va despertar la curiositat fonamentalment perquè hi ha moltes històries i coses que es diuen de Siurana, però que potser no estan massa estudiades de forma sistemàtica. Crec que a Siurana hi ha moltes coses, encara, per descobrir… Per mi té un punt de misticisme perquè sé que allà hi han viscut persones des de fa milers d’anys, i d’alguna manera això queda al lloc. I a més a més, Siurana fins fa molts pocs anys (200 potser) era un lloc estratègic i privilegiat. Suposo que per això ha estat habitat durant tant de temps. Era un lloc on et senties protegit. Avui en dia les guerres són diferents i ara Siurana ja no tindria aquest valor estratègic tant important que havia tingut. Va ser un lloc on realment hi van haver molts enfrontaments i intents de reconquesta… S’ha escrit molt sobre el tema, però per mi, Siurana encara és un lloc per descobrir!
MN: Explica’ns en què consisteix l’activitat (què visiteu, quin recorregut feu, etc).
MA: Bé, la visita dura una hora i mitja aproximadament. Rebem els clients a la plaça, on els donem la benvinguda i els fem una breu introducció històrica, potser un xic extensa per alguns, però hem de tenir en compte que Siurana existeix des de la Prehistòria… i hi han moltes coses a explicar! A partir d’aquí comença el recorregut. Fem diferents parades pel poble, i anem explicant i comentant tot el que anem veient. Pugem a la torre alta i des d’allà expliquem el Montsant i el castell sarraí, després anem a l’església i a la punta, on expliquem i entenem la inexpugnabilitat del territori, així com el romànic català, i acabem al salt de la reina mora, on expliquem la llegenda i altres curiositats del municipi.
MN: Quin és el perfil d’usuaris?
MA: Majoritàriament familiar o d’amics. Normalment són persones d’entre 25-50 anys. A vegades, també venen grups organitzats de gent gran, però poques. En línies generals, la gent de cap de setmana acostuma a ser un públic familiar o un grup d’amics de mitjana edat. Tots, això sí, amb un cert interès per la història. És molt curiós perquè molta de la gent que ve a les visites ja ha estat abans a Siurana. Ja coneixen el lloc i el seu encant a nivell paisatgístic. El cas és que em diuen que volen fer la visita perquè els interessa molt saber què va passar allà, qui hi va viure, les llegendes, com va evolucionar la població, etc. Crec que el públic usuari, un cop feta la visita guiada, s’enduu una imatge i un record de Siurana molt més complert del que s’hauria endut a través d’una simple passejada pels seus carrers empedrats.
MN: Quina és l’època de l’any amb més afluència de públic?
MA: La primavera i la tardor, sens dubte. A l’estiu ve gent, però menys. Aquí el clima influeix molt. A l’estiu la gent tira més cap a la platja, i a l’hivern fa fred per estar a l’aire lliure passejant, no ve tant de gust… A més a més, has de tenir en compte que a l’hivern parem dos mesos: al gener i al febrer no fem visites.
MN: Creus que les visites compleixen les espectatives del públic assistent? Canviaries alguna cosa quant al format, per exemple?
MA: A mi em fa la impressió que sí, però això ho hauries de preguntar als clients, no a mi. De fet, quan acabem la visita, moltes persones em diuen que els hi ha agradat molt la passejada, i em fan preguntes, i interactuen molt entre sí. Quant a format o continguts, no canviaria res. Si ho volgués fer, ja ho hauria fet. Crec que tal com les plantegem avui dia, funcionen.
MN: Has treballat amb touroperadors també? Fas vistes en anglès?
MA: Sí, moltes vegades. I en castellà també. Moltes vegades venen grups d’anglesos o periodistes de revistes estrangeres. Tot el tema de touroperadors el gestiona el David Esteller directament, des de l’Oficina de Turisme.
MN: Què en penses de la promoció turística que s’està fent del territori? Creus que Siurana és capaç d’assumir el volum de gent i la dimensió turística que està agafant?
MA: Jo crec que sí, que és molt positiu pel territori, però cal anar alerta. Avui dia Siurana viu del turisme i té capacitat i oferta suficient quant a allotjaments i restauració per assumir tot el que pugui venir, però crec que caldria fer algunes millores, sobretot pel que fa al tema aparcament. És important aquest punt. Ara com ara no hi ha lloc per aparcar, hi ha problemes per accedir al pàrquing, per sortir, etc. És una mica caòtic, sobretot en èpoques com Setmana Santa o el 15 d’agost. Caldria fer alguna cosa amb aquest tema abans que sigui massa tard…
MN: Tens alguna anècdota que vulguis compartir amb nosaltres?
MA: Ostres, no sé… Suposo que n’hi ha moltes… Una vegada, un llicenciat en història de l’art, en acabar la visita, em va comentar que ell creia, com jo, que el timpà de l’església era o havia de ser del segle VII i VIII. Potser això no és cap anècdota, però per mi sí que té importància perquè crec que algú ho hauria d’estudiar a fons i mirar de documentar oficialment.
MN: Què vols dir? Creus que el timpà de l’església de Siurana ha de ser anterior al segle XII?
MA: Sí, sempre ho he pensat. I ja et dic, és una suposició, eh! A les visites ho explico… Per tot una mica: per les seves característiques, les marques de picapedrer, la seva mida, etc… A mi el timpà em va fer trencar molt el cap… Vaig buscar i llegir molt sobre el tema! Com ja saps, és més petit que la porta d’entrada, és un timpà reutilitzat. Per les seves característiques escultòriques ha de ser anterior al segle XII. Per exemple, la corona de Jesús és molt petita, discreta (a mida que avança el romànic es va fent més gran); Jesús no té ni barba; les cares són completament inexpressives; la faldilla es va escurçant a mida que avança el romànic, i aquesta és força llarga encara… Probablement és d’un romànic molt primitiu, inclús d’un pre-romànic. M’agradaria que algú amb molta més formació que jo datés amb una certa fiabilitat aquesta pedra. A Siurana hi ha ha molts misteris com aquest. Les marques de picapedrer, per exemple, caldria estudiar-les també. És curiós perquè només les trobem a la part oest de l’església. Què va passar? Van reaprofitar les pedres d’un altre lloc? Hi havia un edifici anterior? No hi era? Tot això no està estudiat i seria molt interessant que algú ho fes. El Miquel Martorell va estudiar les marques: una coincideix amb la Seu Vella de Lleida i l’altra amb la catedral d’Osca, dos edificis del segle XII. Això demostra que la mateixa colla de picapedrers va estar als tres llocs? Quan em poso a imaginar i a suposar… ni hi ha qui em pari!
MN: Moltes gràcies, Montserrat, per dedicar-nos aquests minuts. Desitgem que segueixis gaudint explicant llegendes de princeses i guerrers, investigant i fent recerca pel teu compte… Siurana s’ho val!