Entre la mediàtica Siurana i el misticisme de Montsant
Són molts els escaladors que arriben a les nostres terres atrets per la màgia de les nostres roques. Potser no en som prou conscients, però està clar que vivim en un entorn conegut internacionalment pel món de l’escalada. Siurana i Montsant, Montsant i Siurana, són noms molt potents. Són destins turístics que atrapen de valent i deixen petjada. És estrany passejar per Cornudella i no trobar-se cap escalador pel carrer, comprant a les nostres botigues o fent un cafè al bar. La majoria d’escaladors que venen, siguin d’on siguin, repeteixen. I alguns fins i tot s’hi queden a viure.
És el cas del Rai i el Magí! Dos fanàtics vilafranquins “afincats” a Cornudella des de fa uns tres anys. Avui parlem amb ells perquè ens expliquin la seva experiència: l’experiència d’un parell de joves escaladors que en el seu dia ho deixaren tot per venir a viure a Cornudella, el paradís de l’escalada.
MN: Expliqueu-nos una mica els vostres inicis en el món de l’escalada. Quan vau començar, on, etc?
MAGÍ: Jo fa uns deu anys. Al principi no volia anar-hi, m’agradava massa la festa, però un dia em vaig deixar enredar per uns amics i des de llavors, no he parat. De fet, no me’n recordo ben bé com va anar… Només sé que em va canviar molt. Un cop ho vaig provar, no vaig poder parar!
RAI: En el meu cas, deu fer uns quatre anys. Sis que ho conec, però que escalo quatre. Al principi, inclús, recordo que quan arribava a peu de via, preguntava: “què us regalen si arribeu dalt? què donen?” De fet, tots dos vam deixar el hockey per escalar. Tots dos jugàvem a hockey sobre patins en categories importants, i ho vam deixar per començar a escalar perquè ens motivava molt més això.
MN: Què significa l’escalada per vosaltres?
RAI: És el nostre hobby, però també una mica un estil de vida. El món dels escaladors és com una família, ens movem tots en el mateix ambient. Quan entres a un bar, ja veus qui escala, qui camina, qui córre, etc… Tots estem vinculats d’alguna manera a la muntanya, però de seguida veus qui forma part d’aquesta gran família i qui no.
MAGÍ: Per mi l’escalada ho és tot. Tot el que faig està relacionat amb l’escalada. Vaig deixar de treballar per anar a escalar, em vaig comprar una furgoneta per poder viatjar i escalar, etc. I ara, en aquests moments, estic muntant un rocòdrom a Tarragona, un rocòdrom que es dirà Can Fanàtik.
MN: Vosaltres què sou, de corda o de bloc?
RAI: Jo faig de tot, corda i boulder. “Lo seu” és anar alternant. Si alternes, avances, i si avances, et motives més i et sents més fort.
MAGÍ: En el meu cas he de dir que, sobretot, faig corda. Però un escalador complert és aquell que ho fa tot: corda, boulder, via llarga, etc.
MN: Per què Can Fanàtic a Tarragona?
MAGÍ: Bé, a Tarragona hi ha més mercat que aquí, hi ha més volum de gent. És la ciutat, i no n’hi ha cap. Crec que d’aquesta manera tindré la possibilitat de treure’m un sou i anar vivint. Però seguiré vivint aquí, eh! D’aquí no em treuran! De fet, quan vaig venir a viure aquí a Cornudella vaig dir: “Moriré aquí!”
MN: Ara mateix sortiu cada dia a escalar? Quin és el vostre dia a dia?
MAGÍ: Jo ara mateix no puc, perquè treballo. Estic muntant això que et deia del rocòdrom. Però sí, he estat els últims quatre anys de la meva vida només escalant.
RAI: Aquest últim any ha estat un any sabàtic per mi. Hem estat tots dos un any seguit escalant cada dia!
MN: Com i quan arribeu a Cornudella?
RAI: Un dia fent una cervesa vam dir: “fotem el camp o no fotem el camp? On anem?” El Magí em va dir: “jo vull anar a Siurana!” I jo li vaig dir: “vinc amb tu!” De fet, ens vam estirar l’un a l’altre… Tots dos som molt sociables i ens hem adaptat de seguida.
MAGÍ: Jo feia un any que estava voltant amb la furgoneta, i estava buscant un lloc on assentar-me, i vaig decidir aquest. Siurana és un lloc relativament a prop de Vilafranca. Sempre està bé estar a prop de la família, per si passa qualsevol cosa… És un lloc amb serveis. Tens Reus a la vora, un C.A.P., una benzinera, botigues, etc. En aquell moment el Rai havia perdut la feina i li vaig proposar de vindre a viure aquí. Portava vuit anys seguits treballant i el pis on vivia era molt car de mantenir i no el podia pagar. Li convenia un any sabàtic, i a mi també! Era el moment de fer-ho!
MN: Per què vau decidir venir a viure aquí i no a un altre lloc? Què té Cornudella que no tingui Santa Linya, Lleida, Montserrat, Rodellar, etc?
MAGÍ: En primer lloc perquè aquí tens molta varietat junta. A Rodellar, per exemple, només hi trobes desploms i xorreres. Aquí tens les regletes de Siurana, els forats de Montsant, vies llargues, vies curtes, tens Margalef i Arbolí al costat, Lleida a una hora, Masriudoms, etc. De fet, al principi havia pensat en anar a viure a Margalef, però allò és un cul de món. Cornudella és una mica més gran que els altres poblets de la zona. Però viure a Margalef seria tota una experiència també!
RAI: Cornudella és la segona capital del Priorat. A part dels serveis que té el poble, tens la muntanya a tocar! Estàs ben bé al mig del paradís. I es pot escalar tot l’any. Has de tenir en compte que a altres llocs només pots escalar a temporades (estiu, hivern, etc.). Aquí podem escalar tot l’any. És fantàstic!
MAGÍ: Sí,tenim el paradís de l’escalada a tocar de casa. Per tot. Per la qualitat de les vies, per la roca, el clima, la concentració de zones, la muntanya, etc. Pocs llocs d’Europa tenen tanta varietat tan junta. La gent un cop ve, o torna, o no arriba a marxar mai. Tens estils molt diferents i tots molt a la vora.
MN: Dels sectors d’escalada que ens envolten, quin és el que més us agrada i per què?
MAGÍ: El Racó de Missa, sens dubte. Per tot, per la qualitat de les vies, pel paisatge, etc. És un lloc espectacular. Si només tens un dia i pots anar només a un sector, jo et recomanaria aquest, el Racó de Missa. Sobretot, pel mar de núvols. La primera vegada que vaig escalar al Racó hi havia el mar de núvols. Va ser brutal. El Racó de Missa és El Sector! S’ha de caminar, però. I a la gent no li agrada gaire. De totes maneres, si t’agrada escalar, Siurana és boníssim també. I Margalef, també! Cada indret té el seu encant particular…
RAI: Estic d’acord amb el Magí. El Racó és com màgic, i té unes vistes espectaculars. Siurana és molt guapo també, però el Racó és molt especial. A Siurana està tot com a molt amagadet. No tens la panoràmica que tens al Racó. Veus la Mola, el mar, etc. Tens vies altes, llargues, amb encant… Tot ressona. A més, hi ha de tot: des del grau més fluix al grau més fort. Bé, potser el més fort no, però un “tio” que està fort xalarà molt perquè les podrà fer totes, i un “tio” que no ho està tant, en podrà fer moltes, també.
MN: Definiu-me Siurana i Montsant amb una paraula. Quines són les principals diferències entre aquests dos llocs?
MAGÍ i RAI: Per nosaltres, Siurana és molt més social i Montsant és com a més místic. Si ho haguéssim de definir amb una sola paraula, podríem dir que Montsant és tranquil i Siurana mediàtic. A Montsant tens la caminada, un espai més obert, vistes, etc. Montsant és com més fanàtic. Hi ha menys gent. Moltes vegades, a Montsant, pots escalar sol amb el teu company de cordada i ja està. A Siurana això és impossible. Sempre hi ha gent. Si t’hi fixes, per Setmana Santa, els locals sempre acaben escalant a Montsant, i ho fan precisament per això, perquè hi ha menys gent. Els sectors estan com a més “desperdigats”. El Racó és un dels sectors més coneguts, però en tens molts altres de guapos (l’Escletxa, Barrots, etc). La Roca de les Hores és boníssim també! Sant Joan del Codolar, el Camell, etc. La Roca de les Hores és un bon lloc per anar a l’estiu. Per Montsant també trobes llocs guapos per anar a l’estiu, raconets “xulos” amb ombra, més obacs, etc. Siurana, en canvi, és com a més famós. Les vies de grau ultra dur que surten a les revistes estan a Siurana. I és clar, els “guiris” volen anar allà! A Siurana sempre saps qui està escalant a cada lloc perquè veus els cotxes aparcats a cada sector…
MN: Quina creieu que és la nostra assignatura pendent com a “poble referent” dins el món de l’escalada? En què coixegem? Què podem millorar?
RAI: Jo crec que hi ha poc respecte a la natura. Hi ha molta brutícia, però no és un problema local, sinó de país. Les massificacions, també, poden arribar a ser un problema. A mi em preocupa el fet que la natura no sigui capaç d’absorbir un volum tant gran de gent. I això només es pot pal·liar incidint amb el tema de l’educació i el respecte a la muntanya.
MAGÍ: Jo penso que el tema de la brutícia és un problema de Catalunya en general. Jo he tombat bastant, i he vist que a altres llocs això no passa. A fora la muntanya està més neta, hi ha més respecte. Crec que abans en teníem, però ara l’hem perdut. Abans ningú llençava papers a terra. Ara et trobes burilles, llaunes de tonyina, paper de wc, etc. Un dia fins i tot vaig trobar-me una bola d’esparadrap! No sé, crec que entre tos podríem trobar fórmules per solucionar aquest problema… Potser es podrien posar contenidors a determinats sectors, estudiar el tema del finançament, etc. No sé. Crec que cal fer campanya sobre això, cal actuar. Si un lloc te’l trobes net, el mantens net. Però si està brut, passes de tot.
RAI: Però amb això no estem dient que només embrutin els escaladors. Avui dia hi ha molta gent que va a la muntanya i no és escaladora. S’ha posat com a de moda. El turista de Siurana, per exemple, també embruta. I molt. No només embruta el nou escalador, el que ve d’un rocòdrom o d’un gimnàs de ciutat, sinó també la gent de pas que ha tingut poca cultura de muntanya i poc contacte amb la natura.
MAGÍ: Abans et deia que estic muntant un rocòdrom a Tarragona, Can Fanàtik. Doncs bé, aquest projecte l’estem impulsant des d’una entitat que hem creat. Es diu “Associació d’esports de muntanya i escalada de Tarragona”. A través d’aquesta entitat, volem fer moltes coses. Entre elles, volem organitzar una acció per col·laborar a pal·liar aquest tema. Volem organitzar una sortida a la muntanya per netejar-la. Farem una jornada de neteja. Muntarem una carpa per explicar el problema, repartirem bosses i guants i farem que tothom que torni d’escalar porti la bossa plena. Nosaltres ens encarregarem d’anar-la a llençar. Fa molt poc que hem creat aquesta associació i estem molt motivats.
MN: Ens sembla molt bé aquesta iniciativa, Magí. Des de Montsant Natura us donarem el suport que convingui. Compteu amb nosaltres. Moltes gràcies a tots dos per dedicar-nos aquests minuts i sobretot, Salut i fanatisme!
Avui, 14 d’abril, s’inaugura la sala de bloc CAN FANÀTIK a Tarragona. Podeu seguir-ne totes les novetats a través del seu facebook. Magí, molta sort en aquest nou projecte!