Aplicant i experimentant metodologies regeneratives a Cornudella de Montsant
El Kevin Wade va néixer a Cornudella l’any 1991. Després de viure a Anglaterra, Madrid, Barcelona i Figueres, als 23 anys ha decidit tornar al poble i desenvolupar aquí el seu particular projecte de vida, contribuint d’aquesta manera a difondre a nivell local el que es coneix com Agricultura Regenerativa.
Avui hem mantingut una conversa molt interessant amb ell i ens ha explicat què està fent amb les vinyes del seu pare i vol seguir fent a altres finques de la vila amb el suport del Celler Cooperatiu de Cornudella. El projecte del Kevin no passa només per voler fer el seu propi vi, que també, sinó per demostrar que és possible fer-lo d’una altra manera, molt més efectiva, i diferent a la convencional.
El Kevin és fill del Richard i la Inès, dos professionals del disseny ecològic i docents de permacultura amb gran experiència que, des de l’Institut Permacultura Montsant, comparteixen i difonen dia rera dia els seus coneixements i habilitats.
MN: Kevin, ens podries fer cinc cèntims de la teva formació acadèmica i trajectòria professional?
KW: Vaig néixer a Cornudella, al carrer Nou, núm. 6. Als quinze anys vaig marxar cap a Anglaterra a acabar el batxillerat. Allí hi vaig ser fins als dinou. Llavors vaig tornar i em vaig posar a treballar a Madrid, fent depuradores. Després vaig tornar a Barcelona i vaig començar a estudiar Enginyeria Agrícola, a la UPC, però de seguida vaig veure que allò no era el volia fer i vaig deixar la carrera. Després d’un any treballant a Figueres, vaig decidir tornar cap a Tarragona i començar a estudiar Enologia, per la URV, que és el que estic fent ara.
MN: Sabem que t’agrada molt la cuina també… Per què has escollit Enologia?
KW: Bé, és cert que quan vaig tornar d’Anglaterra vaig estar buscant escoles per aquí perquè volia ser xef. Però ni la de Sant Pol ni la de Cambrils em van convèncer… Després de rodar i tombar cap aquí i cap allà, crec que he trobat definitivament el que vull fer. Crec que aquesta és la definitiva. L’Enologia m’agrada i m’ha m’ha atret des del principi perquè és una barreja entre l’agricultura, que és “algo” que m’apassiona, i la cuina. Perquè al final fer vi és com cuinar, és un procés similar…
MN: I ara combines els estudis amb la feina?
KW: Si, estudio per les tardes i pels matins estic aquí treballant. Porto les vinyes del meu pare, i a més, acabo de firmar un contracte de cessió amb el Parc Natural. La meva idea és anar agafant cada cop més vinyes…
MN: Dius que has signat un acord de col·laboració amb el Parc Natural de Montsant per la recuperació de conreus abandonats. És un acord a tres bandes, oi?
KW: Sí, és un acord de col·laboració entre propietaris de terres abandonades i agricultors que volen reactivar-les. A través d’aquest acord, cadascuna de les tres parts en treu beneficis: Parc Natural (diversificació i millora d’hàbitats, increment de la biodiversitat, reducció del risc d’incendis i dinamització econòmica del territori), propietari (manteniment i millora del patrimoni) i agricultor (augment de la superfície productiva, valor afegit al producte i reconeixement social per la tasca de recuperació duta a terme).
MN: Quin és el punt de partida? Com decideixes unir-te al projecte?
KW: Bé, avui dia als cellers cooperatius s’estan fent vins molt bons, però la gent s’està jubilant i està abandonant les vinyes. Crec que és molt important que actuem sobre això. Hem d’evitar que això passi, hem d’aconseguir que el pagès de tota la vida, abans d’abandonar les terres, faci el “traspàs”. El meu pare i jo sempre hem cregut que lo òptim seria això: no deixar que les terres es deixin de conrear, no deixar que s’abandonin. Quan el meu pare i jo vam conèixer la proposta del Parc de seguida vam pensar que ens hi podíem acollir. Crec que és una bona oportunitat per tothom, no només per mi. Estaria bé que altres agricultors de la zona es sumessin a la iniciativa perquè jo sol no puc portar totes les terres abandonades o semi-abandonades del poble!
MN: Com funciona aquesta “cessió”?
KW: El propietari de la finca en qüestió decideix cedir durant un determinat temps les seves terres a l’agricultor perquè les mantingui i en tregui profit (el temps suficient com perquè doni fruits). Sempre hi ha l’opció a recuperar-les, però. Crec que hi ha dos factors que han propiciat que arribem a aquesta situació (la situació actual). Un és que l’agricultura avui dia és un negoci que tal com està plantejat és poc rentable (sobretot per aquí, que no plou gaire i els sòls no són molt fèrtils). I l’altre és que és molt difícil per la gent que no està posada en agricultura accedir a terres. El problema de l’accés a la terra no el tenim només aquí, és “algo” generalitzat arreu del món, de fet. La gent o bé ven les finques molt cares o bé no se’n vol desfer (valor sentimental, etc). Això fa que les terres es quedin paral·litzades i llavors costa molt més tornar-les a reactivar perquè produeixin.
MN: El teu projecte és fer el teu propi vi a través del Celler Cooperatiu de Cornudella, però aplicant metodologies i tècniques regeneratives. Ens pots explicar en què consisteix aquesta manera tan “diferent” de treballar la terra?
KW: Aquesta manera “diferent” que dius és la que m’ha portat a tenir interès pel món de l’agricultura. He tingut la sort a la vida d’anar-me trobant vàries persones influents que m’han anat despertant el cuquet i han fet que m’adoni que les coses es poden fer diferents, te les pots fer tu i les pots fer millor… Sé que és això el que vull fer!
MN: Però l’Agricultura Regenerativa què és?
KW: En veritat, jo no sóc molt partidari de posar noms i etiquetes… Per mi és agricultura i ja està. Sí que és cert que li pots posar etiquetes per classificar-la segons quines pràctiques facis, però al final tot és agricultura. Bàsicament el que fem és canviar el tipus de producte que apliquem: o ens el fem nosaltres o busquem la manera perquè aquest producte no sigui necessari. La proposta de l’agricultura regenerativa beu de moltes fonts, com la Línia Clau (Keyline Design), l’agricultura del carboni (Carbon Farming), al Maneig Holístic (Holistic Management) amb la seva planificació de pasturatge (Planned grazing) i marc metodològic per a la presa de decisions, el cultiu de cereals en pastures perennes (Pasture cropping), les Granges polifacètiques (Polyface Farms), l’Agricultura Orgànica amb la Remineralització de sòls, la reproducció de Microorganismes Natius, la producció de Biofertilizants, Brous Minerals, la Cromatografia o la mico-remediació … seguint també els principis de la Permacultura, de l’Agricultura Orgànica, de Transition Towns (Ciutats en Transició), etc.
MN: Quina és la clau?
KW: La clau es troba en el sòl, i en maximitzar les dinàmiques naturals, així que les intervencions regeneratives es dirigeixen a augmentar el nivell de carboni orgànic al sòl, perquè sigui més fèrtil i retingui més aigua, realitzant les intervencions justes amb la maquinària apropiada, i aprofitant els serveis animals al màxim en imitació de la naturalesa. Una de les claus de la regeneració agrícola és fer un bon disseny que tingui en compte, sobretot, la topografia del terreny.
MN: Quines diferències hi ha entre gestionar un espai de forma convencional i de forma regenerativa?
KW: Bé, a veure si sóc capaç d’explicar-me. Podríem dir que l’agricultura tradicional es basava, principalment, en reciclar tots els nutrients i la matèria orgànica que treia del propi camp. Amb l’agricultura tradicional s’ha mirat sempre de mantenir la fertilitat dels camps (sistema de guaret, animals, etc.). Després va venir l’agricultura industrial subvencionada pel petroli perquè era barat i sortia a compte i es van començar a utilitzar fertilitzants químics, herbicides, pesticides… El problema de tots aquests productes, més enllà de que siguin nocius i vagin en contra de la vida, és que no estan disponibles per la gent. A tu et venen un producte i no tens ni idea de com s’ha fet, com s’ha elaborat, etc. Falta el coneixement. El coneixement s’ha privatitzat. Abans el coneixement era públic. Tothom ensenyava i aprenia. Ara el coneixement és propietat d’unes empreses. El tenen patentat. L’agricultura industrial està fent mal a la vida, però sobretot li està fent mal a l’agricultor, perquè l’ha convertit amb un consumidor. Abans era un productor. Ara segueix produint però fonamentalment consumeix (comprant productes). Què va passar llavors? Per combatre la part de verins va sorgir l’agricultura ecològica, com a resposta a tots aquests productes químics que estan destruint la vida al sòl, destruint els ecosistemes. Al principi anava molt lenta, però avui dia l’agricultura ecològica pot ser tant o més productiva que l’agricultura industrial. A molta gent, però, li segueixen faltant eines. Cases grans com la Basf o la Bayern tenen la seva pròpia línia ecològica ara. Si tu fas ecològic, pots comprar productes naturals i fer una agricultura sana, però el coneixement segueix estan privatitzat. Ells et venen una bosseta i tu la compres. L’agricultura està igual que abans: no té autonomia, depèn de comprar aquests productes. I és aquí on entra l’agricultura regenerativa.
MN: Quan es comencen a introduir aquestes pràctiques a la península i quan les comences a conèixer tu?
KW: Com he dit abans, l’agricultura regenerativa és una mescla de moltes tècniques. Molts d’aquests coneixements estan venint de Sudamèrica. Allí fa anys que ho estan fent diferent. S’ha aconseguit reunir amb un sol nom un munt de tècniques que estan a l’abast de tothom, fàcils d’entendre… Insisteixo en remarcar que tot aquest coneixement és lliure i precisament això és el que a mi m’agrada: el fet que tot t’ho puguis fer tu, més barat, i amb resultats espectaculars. L’agricultura regenerativa no deixa de ser agricultura i, a més, vol ser productiva. Es pot fer a gran escala també, i utilitzant la mateixa maquinària. No cal fer grans inversions ni canviar ni renovar res… Com deia, es basa en el coneixement lliure. Tot té unes bases científiques, i tot està explicat. És impatentable. Molts dels biofertilitzants que estic fent jo estan basats en microorganismes i la vida. És un procés que no es pot patentar perquè no hi ha una recepta “única”. Tu li pots variar qualsevol cosa i ja ho estàs fent diferent!
Formo part d’una entitat que es diu “Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica”. Quan vam començar amb tot això érem uns quants grups a la península. Nosaltres en vam començar un a Barcelona (teníem un bloc i tot..). El tema és que cadascú anava per la seva banda, i al final vam veure que allò no podia ser. Quan portàvem algú de fora perquè ens fes un curs o un taller era molt complicat coordinar-se. Llavors vam decidir unir-nos, unificar-ho tot, i vam crear el wordpress www.agriculturaregenerativa.es. Aquesta pàgina està actualitzada i allí hi pots veure tot el que fem. Vam començar organitzant cursos, vam portar gent d’Austràlia (que treballen molt amb camps de cereals extensius i pastures extensives), després vam contactar amb els sudamericans Jairo Restrepo i Nacho Simón, etc. Aquests porten més aviat lo que serien adobs sòlids, biofertilitzants fets a base de microorganismes i sobilització de minerals.
MN: En què consisteix això?
KW: Bàsicament, consisteix en fer el mateix que fa la indústria química, però enlloc de fer-ho amb un procés físico-químic, nosaltres ho fem mitjançant un procés biològic. Sobilitzem la roca rica en fòsfor, potassi, molibdè, crom, born… Sobilitzem aquests elements, que són molt necessaris per la planta, a través de microorganismes. Fem uns ferments a l’abast de tothom (molt barats) i al final acabem tenint el mateix producte (o semblant). Obtenim un “caldo” ric en nutrients, però a través d’una via diferent. Un sistema utilitza un procés químic complicat, que no es pot replicar i és inaccessible, i l’altre opera a través d’un procés molt diferent. Aquests microorganismes no els comprem, anem al bosc a buscar-los! Després hi hauria lo que és la reposició de minerals. Hi ha plantes que necessiten fins a 96 elements. La que en necessita menys, en necessita 32! Però 32 són molts! L’agricultura industrial es basa només en tres: nitrogen, fòsfor i potassi (npk). És el fertilitzant que et ve a la bosseta. Si tu cultives durant anys una planta que necessita 32 elements però cada any només li’n retornes aquests tres, el que estàs aconseguint és que al final aquesta planta sigui deficient amb la resta de minerals que no li estàs reposant. Fas que la planta perdi salud. La deficiència mineral és molt important. Si tu menges bé et poses menys malalt que si no menges bé, oi? Doncs és el mateix. Nosaltres li proporcionem a la planta tots els nutrients essencials (vitamines i minerals), i no només l’npk.
MN: Aquestes metodologies aplicades al conreu de la vinya tenen resultats a curt termini?
KW: Bé, a la vinya és on més es nota. És un dels conreus on es veu més la diferència. Sobretot ara que tothom intenta fer més vins de qualitat. Lo que fa que un vi sigui de qualitat és que sigui ric en tots aquests microelements que són els que li donen complexitat mineral i de sabors. Si tu a la vinya només li dones tres minerals (el nitrogen, el fòsfor i el potassi), el vi resultant serà limitat per força. Al conreu de la vinya, doncs, s’aprecien molt aquestes tècniques. Tots els microelements tenen una gran repercussió amb el sabor i qualitat del producte final.
MN: Quan fa que has començat a treballar la vinya? Has agafat molta extensió?
KW: Aquest any. De moment tinc mitja hectàrea de mon pare. Llavors he agafat dos hectàrees més que portaven dos anys abandonades, més o menys. La meitat de la finca l’hem intentat recuperar (hem podat la vinya per tornar-la a reconstruir des de la base) i l’altra meitat l’arrancarem i la plantarem de nou. A més a més, tenim una altra finca a Mas d’en Salvat, on volem plantar-ne més. Aquest mes d’octubre s’obre el període per demanar permís de plantacions. A veure quanta en podem plantar… La idea és agafar-ne una mica més encara… En total, per tant, tinc unes tres hectàrees. El meu objectiu és portar el raïm al Celler Cooperatiu de Cornudella, sí, però també que a la llarga aquest acabi obrint una rama d’ecològic o regeneratiu. M’és igual l’etiqueta, però que acabi sent un vi de més qualitat, lliure de verins. Això seria fantàstic!
MN: Com ho fareu? Podràs fer el teu vi a part, doncs?
KW: Per lo que he parlat amb l’enòleg i amb el Sisco, sí. Ells saben que el futur és això, i volen apostar-hi. Són conscients que lo ecològic et dóna més qualitat. Si la cooperativa vol sobreviure haurà d’acabar passant per aquí. Amb l’experiència que he adquirit amb tots aquests professors internacionals tinc un coneixement que m’agradaria compartir amb el poble. No sé com el poble ho rebria, però crec que puc aportar coses… M’agradaria que la gent d’aquí pogués aprendre el jo estic aprenent… Amb el Sisco estem treballant a la seva granja ja… Estem aplicant microorganismes per controlar les les mosques i les olors…
MN: A part de vi, vols fer alguna cosa més?
KW: Sí, també volem fer oli. El nostre oli. Aquest tema també l’estem negociant/parlant amb la Cooperativa. Ara es barregen totes les olives que entren. Si vols moldre les teves olives a part, les has de dur fora vila (si et vols fer el teu propi oli has d’anar a Riudoms). Aquí no t’ho fan. Crec que hem de buscar un solució a aquest problema. Hem de buscar la manera d’arreglar-ho… Jo ho vaig deixant anar també… jajajajaj…
MN: Quines perspectives de futur tens? T’agradaria entrar a formar part de la junta del celler?
KW: De moment, vull assentar-me aquí i esperar a veure com va i si puc sobreviure o no amb tot això… Acabo de començar i ara per ara no em dóna per per viure. He de seguir fent cursos fora vila per arribar a final de mes. Al novembre, per exemple, en començaré un a Vilanova. És un curs que dura un any i es fa un cap de setmana al mes. Tractarem els biofertilitzants, com utilitzar els microorganismes pel control de plagues, etc. Dimarts que ve, per exemple, en faré un d’un dia a Figueres (des de l’Associació). La gent flipa molt als cursos… Representa, per molta gent, un canvi total de mentalitat…El cas és que m’agrada molt el que faig. Sóc conscient que avui dia és una sort poder treballar del que t’agrada i no haver de treballar només per guanyar diners. He descobert el vull fer i estic buscant la manera de fer-ho possible. Aquestes noves maneres de fer agricultura i les noves maneres de comercialitzar han fet que em decideixi i m’han empès a quedar-me aquí. El triangle propiciat pel Parc entre propietaris i agricultors fa que l’accés a la terra sigui molt més fàcil… i m’ha convençut per quedar-m’hi i provar-ho!
MN: També fas feines amb Línia Clau (key line, en anglès). En què consisteix això?
KW: És un tipus de subsolador que lo especial que té és el patró de cultiu. Un patró de llaurat on tens molt en compte les corbes de nivell perquè després quan plogui l’aigua es reparteixi millor. El que fem és intentar que l’aigua, enlloc d’anar cap a les valls, es vagi repartint més cap a les crestes, que és on més sec està i on es necessita més aigua. Amb aquest sistema acabes aconseguint uniformitat als teus camps perquè redistribueixes millor l’aigua, aconsegueixes més infiltració. És un llaurat subterrani, en el fons. Per dalt no es veu. A part de subsolar, incrementes la retenció d’aigua i la capacitat d’infiltració. Al final tot això et dóna més producció.
MN: Aquesta finca, la del teu pare, de quina varietat és?
KW: Això és cavernet sauvignon. Aquesta finca no l’hem llaurada en 25 anys o més. Amb la permacultura es trenquen tòpics com per exemple que l’herba al voltant del cultiu el perjudica. Cada primavera passem amb la desbrossadora i ja està. Aquest any he començat a aplicar-li els biofertilitzants i tot això… En aquesta vinya no li he posat coure ni una vegada. I veus… no té mildiu! Està sana. Hi ha algun cep de tant en tant amb les fulles vermelles, però en general està sana. Només li he posat sofre una vegada, al principi de la primavera. Després biofertilitzants, i hormus també, que és una altra pel·lícula.
MN: Faràs el teu propi vi aquest any, ja?
KW: No, encara no. Tot i que al poble hi ha altres productors que fan ecològic, encara l’hem de barrejar. Jo el que vull és fer un vi 100 % amb el meu raïm… Entre altres coses perquè d’aquesta manera puc controlar-ne tots els aspectes.
MN: Doncs res, Kevin, moltes gràcies per atendre’ns i per explicar-nos tot això. Des de Montsant Natura et felicitem per la iniciativa i et desitgem tota la sort del món, salut i èxit!